L'FBI investiga després que la campanya de Trump digués que l'Iran va piratejar documents sensibles
L'FBI ha obert una investigació sobre les afirmacions que els documents sensibles de la campanya presidencial de Donald Trump van ser compromesos en un ciberatac, segons es veu vinculat a pirates informàtics iranians. Aquest desenvolupament es produeix arran de l'anunci de la campanya de Trump que havia caigut víctima d'una intrusió orquestrada per l'Iran.
En una declaració concisa, l'FBI va confirmar la seva implicació: "Podem confirmar que l'FBI està investigant aquest assumpte". Els detalls són escassos, però les fonts suggereixen que la campanya Biden-Harris també podria haver estat apuntada a la mateixa presumpta operació cibernètica iraniana. Aquesta informació, però, es manté en secret ja que es refereix a una investigació en curs.
La campanya de Trump no ha proporcionat proves concretes que vinculin l'Iran amb la bretxa. Les seves denúncies van sorgir poc després que Microsoft publicés un informe en què es descriu els intents d'actors estrangers d'intervenir en les eleccions nord-americanes del 2024. Aquest informe incloïa una menció d'una unitat d'intel·ligència militar iraniana que enviava un correu electrònic de pesca llança a un alt funcionari de campanya mitjançant un compte compromès.
Afegeix a la intriga, Politico va informar que va rebre correus electrònics el 22 de juliol d'un compte anònim d'AOL identificat només com a "Robert". Aquests correus electrònics incloïen el que semblava ser un dossier sobre el candidat republicà a la vicepresidència, el senador d'Ohio JD Vance, amb data del 23 de febrer, gairebé cinc mesos abans que Vance fos escollit oficialment com a company de fórmula de Trump.
El portaveu de la campanya de Trump, Steven Cheung, va condemnar l'incident, afirmant: "Aquests documents es van obtenir il·legalment" i al·legant que l'objectiu era interrompre les eleccions de 2024 i crear confusió dins del procés democràtic.
En resposta, la campanya Biden-Harris va assegurar que protegeix activament les amenaces cibernètiques, però es va abstenir de comentar sobre bretxes de seguretat específiques o atacs patrocinats per l'estat.
La missió de l'ONU de l'Iran ha negat qualsevol implicació en el suposat ciberatac. Tanmateix, l'Iran té un historial de participació en campanyes de pirateria, especialment dirigides als seus adversaris a l'Orient Mitjà i més enllà. Teheran també ha expressat animositat cap a Trump, especialment després de l'atac de drons del 2020 que va matar el general Qassem Soleimani.
L'informe de Microsoft destaca que la interferència estrangera a les eleccions de 2024 ha augmentat durant els últims sis mesos. Inicialment, les operacions russes van liderar la càrrega, però les activitats iranianes han guanyat protagonisme des de llavors. A diferència dels esforços russos, que sovint se centren a influir en el sentiment dels votants, les operacions iranianes s'han destacat pel seu moment, apareixent més tard en el cicle electoral i s'apunten al propi procés electoral.
L'anàlisi de Microsoft suggereix que tant l'Iran com Rússia estan molt implicats en les operacions cibernètiques relacionades amb les eleccions a mesura que s'acosten les eleccions del 2024, cosa que indica un panorama complex i en evolució d'amenaces cibernètiques contra els processos democràtics dels Estats Units.